Famílies acollidores: una manera de comprometre’s amb un infant

Des del Centre d’Acolliments Familiars (CAF) de la Casa Sant Josep es fa una crida per trobar famílies voluntàries

A casa nostra, i per motius diversos, molts infants no poden viure temporalment amb la seva família biològica i necessiten un entorn familiar que ajudi al seu desenvolupament social i personal, mentre no sigui possible el retorn al seu nucli familiar. Aquí és on entra en joc la figura de l’acolliment familiar, una mesura que ofereix als infants aquest espai de confort d’una manera temporal mentre es valora el seu cas. La temporalitat pot variar en funció de la modalitat d’acolliment, de les necessitats de l’infant i de l’evolució de la situació familiar. Aquesta setmana, de la mà de la pedagoga Adela Anglès, membre del Centre d’Acolliments Familiars (CAF) de la Casa Sant Josep per a la Infància de la Xarxa Santa Tecla, coneixerem una d’aquestes modalitats. I també el testimoni d’una d’aquestes famílies acollidores.

Concretament parlem dels anomenats Acolliments Familiars d’Urgència i Diagnòstic. Aquest tipus d’acolliment són una mesura de protecció adreçada a infants d’edats compreses entre els 0 i 6 anys, tot i que la majoria se situen en la franja de 0 a 3 anys. Quan els equips d’infància detecten que un infant pateix una situació de desemparament, l’administració n’assumeix la tutela i l’infant va a viure amb una família acollidora. Durant l’acolliment, els equips d’infància realitzen la valoració i el diagnòstic de la família d’origen de l’infant per tal de prendre una decisió sobre el seu futur», explica Adela Anglès.

Generositat i compromís

El caràcter d’aquestes famílies acollidores destaca, principalment, per la seva generositat: «un acolliment és un projecte en el qual les famílies ofereixen casa seva, la seva estima i el seu acompanyament a aquests infants durant un temps limitat, sabedors que després d’aquest temps, els hauran d’acompanyar cap al retorn amb la seva família d’origen o bé cap a un altre recurs. D’altra banda, en aquest tipus d’acolliments els infants mantenen la vinculació amb la seva família d’origen a través de les visites, habitualment amb una freqüència setmanal. Les famílies acollidores assumeixen el compromís de respectar i facilitar aquesta relació», explica Anglès.

Manca de famílies acollidores

Segons la tècnica de la Casa Sant Josep, no és fàcil trobar famílies que vulguin realitzar aquest tipus de servei a la comunitat i per això sovint cal fer crides a la societat per conscienciar sobre la importància d’aquest compromís amb un infant. «Necessitem nuclis familiars estables on hi hagi una alta disponibilitat per tenir cura d’aquests petitons –generalment, com hem dit, són infants en una franja evolutiva de 0 a 3 anys– que tindran un alt règim de visites amb la seva família d’origen. En un acolliment familiar, la implicació és de tot el nucli familiar, amb una participació activa dels fills dels acollidors», explica.

«Reps més del que dones»

Per conèixer de primera mà què significa ser família acollidora, parlem amb en Toni i la Montse, una parella que actualment està fent el seu segon acolliment d’urgència i diagnòstic. Són pares de dos fills adolescents, de 18 i 21 anys, que van adoptar quan eren petits, per tant, estan molt conscienciats sobre la necessitat de ser família acollidora. Després d’una primera experiència, des d’aquest estiu s’estan fent càrrec d’un altre infant, un nadó que van acollir just acabat de néixer. «La part més complicada d’un acolliment pot ser el moment del comiat, ja que hi crees uns vincles molt forts, però quan ets capaç de veure la funció reparadora que has realitzat amb aquell infant i valorar tot el que li has aportat, és més fàcil», assegura la Montse.

I, segons el Toni, «sovint es diu que hi ha generositat i altruisme per part de les famílies que acullen, però també hi ha una mica d’egoisme, ja que reps molt més del que dones». Pel que fa als seus dos fills, «ho porten molt bé i ho viuen molt intensament. El nostre fill gran pateix la síndrome d’Asperger i el seu apropament cap al nadó ens ha sorprès molt per la seva emotivitat… hem descobert un nou adolescent», afirma en Toni. «Si alguna família ens pregunta sobre aquesta experiència, els aconsellem que s’informin i es deixin guiar pels professionals. Ells fan un estudi previ de la família, valoren la seva idoneïtat i estan al teu costat durant tot el procés», assegura la Montse.