«El primer actiu de la Casa Sant Josep són els seus professionals»

El passat 22 d’agost va entrar en funcionament el nou centre residencial de la Casa Sant Josep construït per la Xarxa Santa Tecla a l’avinguda d’Estanislau Figueras de Tarragona. Les obres del nou Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) han comportat una inversió de 5 milions d’euros i van finalitzar a finals de juliol. L’edifici, una vegada equipat amb tot el mobiliari i el parament necessaris, ja s’ha convertit en la nova llar dels menors i adolescents que la Fundació Casa Sant Josep tutela sota l’encàrrec del Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat. El nou CRAE, un dels més funcionals i moderns de Catalunya, aglutina en un únic espai i en un entorn òptim tots els serveis que la Casa Sant Josep oferia a l’antiga seu del carrer Pintor Ignasi Pallol, obsoleta des de feia ja molts anys. Parlem d’aquest nou equipament amb el president de la Fundació Casa Sant Josep, el Jaume Recasens.

Quina millora, aquest espai!
Molt gran perquè s’ha estructurat d’una manera que els nois i noies el sentin com més pròxim possible a la seva llar. Al cap i a la fi, aquest és l’objectiu: que els nois i noies tinguin una segona llar ja que no poden utilitzar la primera.

I això s’ha aconseguit fent rèpliques de pisos, oi?
Sí, tenen una habitació individual amb el seu escriptori i el seu armari; un menjador comú amb sala d’estar… és perfectament assimilable a una casa.

Molt diferent del que tenien abans…
Allò era un macrocentre de quaranta places on dinaven tots junts i on hi havia pocs espais individuals; aquí el model és de quatre pisos normals, independents i autònoms que faciliten poder fer unitats molt més petites de nou o deu places.

Per no parlar de la ubicació…
Considerem fonamental que estigui al centre de la ciutat. Tenen serveis al costat com l’escola o l’hospital que gestiona la mateixa Xarxa Santa Tecla i que ja posa els mitjans per poder detectar qualsevol desviament que es produeixi en els nanos. A més a més, fugim d’un espai apartat com el que teníem abans i això ajuda a normalitzar la seva situació. Viuen al centre en pisos moderns. Aquest canvi ha estat una gran sort.

Què ha canviat amb l’adhesió de la Casa Sant Josep a la Xarxa Santa Tecla?
Moltes coses. Canvia el model de gestió que passa a ser molt més eficient perquè s’incorpora al de la Xarxa i que ens permet créixer en serveis. Ara, tenim a més a més una casa d’infants, serveis d’ajuda a l’adopció… I, sobretot, perquè ha fet possible el nou equipament. Pensa que quan es va fundar la Casa Sant Josep, fa 105 anys, era un asil i tot i els canvis va seguir fent la funció de casa de reforma fins als anys vuitanta en els quals s’hi van fer canvis perquè els nanos tinguessin una major qualitat de vida. En aquella època mossèn Perfecte va impulsar de forma definitiva la Casa Sant Josep perquè tot i que és un centre tancat els nanos tenien una certa activitat i s’hi trobaven el millor possible. Malgrat tot, amb el pas dels anys arribem a un moment en què l’espai ja no tenia condicions per desenvolupar la seva tasca.

Conversa distesa entre els responsables de la Fundació Casa Sant Josep per a la Infància a la porta del nou centre ubicat a l’avinguda Estanislau Figueras de Tarragona. D’esquerra a dreta, Roger Borrull, director de la Fundació Casa Sant Josep, Gemma Marcos, directora de la ICIF, Jaume Recasens, president de la Fundació Casa Sant Josep, i Ricard Fernández, director del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). / Fotografia de Tomàs Varga.

En calia una de nova.
Efectivament. S’havia de fer una permuta de terrenys per fer un nou edifici al costat de l’antiga Casa Sant Josep però amb la crisi econòmica es va cancel·lar el projecte perquè de set milions d’euros que ens oferien pels terrenys es va passar al milió d’euros. Calien cinc milions i mig per fer la nova Casa Sant Josep però ningú del patronat (Arquebisbat, Ajuntament, Govern Civil i conselleria de Benestar Social) van voler posar diners en el projecte. Després d’un altre projecte que tampoc va funcionar, va entrar la Xarxa Santa Tecla, organització que va agafar-nos amb molta empatia i entre tots vam fer el projecte definitiu amb el resultat que avui veiem.

Aquesta intervenció va ser la que va salvar la Casa Sant Josep?
Del tot. Estàvem amenaçats de tancament per Benestar Social perquè no reuníem les condicions. Havíem de buscar una sortida i va ser incorporar-se a la Xarxa Santa Tecla i que ens ajudés a tirar endavant el projecte. I cal remarcar el milió i mig que va donar l’Obra Social la Caixa, prop d’un 30% del cost de l’obra.
I a la Xarxa de Santa Tecla també li ha anat bé l’entrada a la Casa Sant Josep perquè a partir d’aquell moment es va iniciar un període en el qual l’entitat s’ha preocupat molt pel tema social. Abans, era més sanitària i, ara, també ho és però amb un pes important de la part social. I això fa que conservi el concepte fundacional de la Fundació Santa Tecla que era acollir la gent que ho necessitava.

Veient l’espai no hi ha dubte que es podrà fer la funció.
Sí, però més enllà de l’espai, el nostre principal actiu són els treballadors del centre. La Casa Sant Josep té un grup de professionals magnífics amb una experiència de més de vint anys als quals no em canso de felicitar per la seva tasca.

I als nois i noies els ha agradat el canvi?
Molt. Tots estan encantadíssims amb el nou espai, tot i que alguns feia tants anys que estaven a l’altra casa que havien normalitzat un espai que no era l’adequat.